Resultats de la cerca frase exacta: 12
Diccionari de la llengua catalana
|
11.
roda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de premsa. roda informativa Informatiu breu, crònica, comunicat, que els corresponsals que una emissora té a diferents llocs fan d'una manera consecutiva. fer la roda Un paó, un gall dindi, desplegar la cua fent com un ventall. Melgó d'estormia. Rota3 1. [...]
|
|
12.
títol
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
títol de En qualitat de. Aquestes dades les donem només a títol d'informació, a títol informatiu. L'alcaldessa participarà a títol personal en la campanya de recollida de joguines. Document que estableix un dret, que fa fe d'un crèdit envers l'Estat, una [...]
títol
|
títol
1 1 m. [AD] [AF] [CO] [LC] Designació distintiva d'una obra escrita o impresa, que es posa al començament i, quan es tracta d'un llibre sobre la coberta, la primera pàgina o el llom.
1 2 m. [AD] [CO] [LC] Encapçalament d'un capítol o divisió qualsevol, amb què es designa el seu contingut. El títol encapçala el cos d'un document. El títol de la secció d'esports del diari.
1 3 m. [CO] En ràdio i televisió, rètol en què s'indica el nom d'un programa.
1 4 [CO] títols de crèdit En cinema i televisió, crèdits.
2 m. [LC] Subdivisió d'un codi, d'un reglament, etc., que tracta d'una matèria determinada. Títol d'una norma.
3 1 m. [LC] Designació honorífica, nom que expressa una dignitat o distinció hereditària o adquirida. El títol de rei, d'emperador. El títol de duc, de marquès, de comte.
3 2 m. [LC] Persona que posseeix una dignitat o distinció hereditària o adquirida.
3 3 m. [LC] Tractament honorífic que es dona a algú pel càrrec que té. Els emperadors romans rebien el títol de cèsar.
3 4 m. [LC] Designació de rang atorgada a un edifici o a una població. El títol de vila. El títol de ciutat. L'església de Sant Joan de Perpinyà té el títol de catedral des del segle xvii.
3 5 m. [LC] Designació honorífica donada a algú o a un equip amb què és reconegut com a guanyador d'una competició. El pilot ha aconseguit el títol de campió del món.
4 1 m. [DR] [LC] Allò que estableix el dret d'algú a una distinció honorífica. El rei li conferí un títol de noblesa.
4 2 m. [DR] [PE] Document expedit per a l'exercici d'una professió a favor de la persona que n'ha cursat els estudis corresponents. Tenir el títol de metge, d'advocat, de mestre.
4 3 [LC] a títol de loc. prep. En qualitat de. Aquestes dades les donem només a títol d'informació, a títol informatiu. L'alcaldessa participarà a títol personal en la campanya de recollida de joguines.
4 4 m. [AD] [DR] [ECT] Document que estableix un dret, que fa fe d'un crèdit envers l'Estat, una societat comercial, etc. Títol de propietat. Un títol de renda.
4 5 [DR] títol lucratiu Títol que només produeix obligació a una de les parts i a l'altra només li reporta utilitat o guany.
4 6 m. [LC] Qualitat, serveis, etc., que donen dret a alguna cosa. Un títol de glòria. Ell és el qui té més títols per a ésser elevat a aquest càrrec.
5 m. [HIH] Antiga església de Roma encomanada a un cardenal.
6 m. [FIF] En un vapor en equilibri amb la fase líquida, fracció de massa que correspon al vapor sec respecte a la massa total de la mateixa substància.
7 1 m. [IT] Número dels fils fins, quan és expressat en deniers o en texs, segons el sistema de numeració directe.
7 2 m. [IT] Relació entre la llargada i el pes d'un fil.